Montserrat Caballé

La seva autèntica trajectòria mundial va començar a Nueva York, quan va ésser proposada per interpretar “Lucrezia Borgia”, en substitució d’una col·lega al Carnegie Hall. Fins aleshores desconeguda, després de la primera ària, el públic novaiorquès l’hi va dedicar una inacabable ovació, com va publicar la premsa el matí següent:

“Cap publicitat prèvia podia preveure el gran impacte que, aquesta dona de planta goiesca, ocasionaria al públic mimat per les delícies de Callas i Sutherland. Quan Caballé va començar la seva primera ària, hi va haver un canvi perceptible al ambient. Va semblar, per un moment, que tot el món havia deixat de respirar”.

Representants dels més importants teatres d’òpera i companyies discogràfiques es trobaven presents entre el públic i, de la nit al dia, es va veure impulsada a una gran carrera mundial. Això també va ésser motivat per els seus llargs anys de dur treball, com cantant resident als teatres de Basilea i Bremen i a la seva preparació, en aquella històrica nit.

Montserrat Caballé va combinar les seves representacions operístiques amb recitals i concerts, fen acte de presència freqüentment a les grans sales del Royal Festival Hall de Londres, Carnegie Hall i Avery Fisher Hall de Nueva York, Palau de la Música Catalana de Barcelona, Teatro Real de Madrid, NHK Hall de Tokyo, Salle Pleyel, Salle Gaveau i Théâtre des Champs Elysées de Paris, Concertgebouw de Amsterdam, Konzerthaus de Viena, etc.

Ha cantat com a solista amb les més prestigioses orquestres i directors, com Herbert von Karajan, Leonard Bernstein, Zubin Mehta, James Levine, Claudio Abbado, Seiji Ozawa, Riccardo Muti, Sir Georg Solti, Sir Colin Davis, Carlo Maria Giulini, etc.

El repertori de Montserrat Caballé va ser extraordinari – els seus rols a l’escena superen els 100 i va gravar més de 80 títols, al marge de totes les gravacions en directe - .

HHa cantat tots els grans rols del repertori, de Norma a Salomé, de Pamina fins Isolde pasant per Siglinde, tots els grans rols verdians i heroïnes Puccinianas, entre d’altresH. Però tal vegada, es majoritàriament coneguda – i més admirada encara – per les seves interpretacions de la època del “belcanto”, les grans reines de les tragèdies de Donizetti van trobar en la seva figura a la intèrpret ideal, el que en nombroses ocasions pot esser música difusa i genèrica, en ella posseeixen un fons interpretatiu de gran poder emocional i dramàtic que va més enllà del límit dels diferents colors de veu, per això no es res d’estrany que més tard es convertís en la única successora de Maria Callas en el rol de Norma.

Va ser la seva tònica també l’entusiasme per ressuscitar obres que han caigut en l’oblit. Seguint aquesta línia, va continuar els exemples de Maria Callas i Joan Sutherland, però de fet, va anar considerablement més enllà que qualsevol d’elles.

Va obtenir innumerables premis discogràfics, entre d’altres Le Grand Prix du Disque, Echo Preis, Bamby, el Gramophon a Londres i el Grammy Latino a Las Vegas.

Montserrat Caballé disposa de nombrosos premis i condecoracions internacionals, incloent entre d’altres, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona a títol pòstum, Premi Nacional de la Cultura de la Generalitat de Catalunya, Medalla de Oro de la Real Academia de las Bellas Artes, Banda de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio, Lazo de Dama de Isabel la Católica, Premio Príncipe de Asturias, Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres i Comandeur de l’Ordre des Arts et des Lettres de França, Académica de Honor y Medalla de Oro de la Academia de las Letras, Ciéncias y Arte de Italta, Orden de la Amistad de Rusia.

El 1974 va ésser anomenada Embajadora Honoraria de Naciones Unidas i el 1991 Embajadora de la Paz. D’ençà 1994 era Embajadora de Buena Voluntad de la Unesco. Tanmateix va ésser anomenada Doctor Honoris Causa per la Universidad Politécnica de Valencia, per la Mendeleyev University of Chemical Technology de Rusia i Doctor Honoris Causa per la Universidad Internacional Menéndez Pelayo i Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona. El MIDEM de Cannes l’hi va lliurar un premi creat especialment per a ella, per el seu recolzament als joves intèrprets i tanmateix en el Palais des Festivals de Cannes, va tenir lloc l’estrena mundial del documental musical “Caballé más allà de la música”.

També va rebre la Gran Cruz de Comendador de la Orden del Mérito de la República Federal de Alemanya, així com el Premio de Honor de la Academia de las Artes y las Ciencias de la Música, la Legión de Honor de França i va ésser anomenada Kamersängerin de la República Federal de Austria i de la Staatsoper de Viena, reben també la màxima condecoració de la República Italiana, la Orden Dama di Gran Croce.